Sunday, July 30, 2006

Autoajuda


Dos fragments d'articles interessants llegits avui a El País, per qui els necessiti:

"Una de las mayores fuentes de atracción sexual y amorosa entre los humanos es el desequilibrio mental. No es una broma, sino una inquietante realidad a tener muy en cuenta. Lo explica muy bien Cyril Connolly, el célebre crítico literario inglés, en su Obra Selecta publicada por Lumen: “El amor a primera vista –y la primera vista es la consumación suprema para los románticos– es una intuición, engendrada por el hábito, de la persona que puede hacernos daño”. Cyril Connolly era un neurótico importante, y de ahí que conociera tan bien esa terrible tendencia amorosa que consiste en emparejarse con la persona más inconveniente. Muchos hombres y muchas mujeres se sienten instantánea y extrañamente atraídos por individuos psíquicamente inestables y además dañinos. No se trata, naturalmente, de una elección consciente, sino de un error tan repetitivo que termina siendo una costumbre. [...] Hay parejas que son un verdadero monumento a la inadecuación, como si ambos hubieran buscado justamente a la persona que más pudiera perjudicarles"

Rosa Montero


"Pocas veces nos paramos a pensar que la vida es un intercambio que se produce a muchísimos niveles, no sólo en lo económico o a través de los procesos de comunicación, sino también mediante los estímulos, los signos de reconocimiento positivos o negativos que recibimos de los demás, sea en forma de caricias, miradas, gestos, broncas, gritos o silencios. Todos moldean nuestro paisaje interior y nuestra manera de entendernos, de construir una imagen del mundo y de dar un sentido a la vida. [...] Las ideas que Claude Steiner refleja en su libro Los guiones que vivimos apuntan a direcciones muy interesantes: las caricias son imprescindibles para sobrevivir, concluye este especialista; si no las recibimos, se pone en marcha un mecanismo de supervivencia instintivo que nos lleva a demandarlas –a menudo de manera inconsciente– a cualquier precio. Bajo esta premisa estamos dispuestos incluso a recibir “caricias negativas” antes que no recibir ninguna, o, parafraseando de nuevo a Faulkner, preferimos el dolor a la nada, la bofetada a la ignorancia, el desprecio a la indiferencia, el grito a la apatía. A partir de este mecanismo es cuando se pueden comprender determinados comportamientos humanos que van desde el masoquismo hasta la rebelión gratuita"

Álex Rovira Celma

Thursday, July 27, 2006

Un any


Fa un any em pensava que això duraria un mes.

Monday, July 24, 2006

Feist + Postal Service


Escolteu la combinació guanyadora aquí.
M'encanta la primera frase, que fins ara m'havia passat desapercebuda:

Helping the kids out of their coats
But wait, the babies haven't been born

El calamar i la balena


La vida familiar com un partit de tennis. A una banda, un professor amargat per la falta d'èxit professional i un fill que amaga una sensibilitat extrema darrera d'una cuirassa de cinisme formen un equip demolidor que no té problemes en buscar els punts febles de l'enemic per enfonsar-lo. A l'altra, una escriptora d'èxit amb un instint maternal dubtós i el fill més petit, prematurament alcohòlic i patint en primera persona la falta de referents i de models de conducta. Com a teló de fons, la dècada més amoral de la història: els anys 80.

En el fons tots voldrien que tot tornés a ser com abans. Com en aquell començament perfecte que no va existir.

Després del divorci, l'agressivitat passiva surt a la superfície i els dos equips lluiten l'un contra l'altre, com un calamar contra una balena, sense deixar clar qui és qui. D'aquí ve el títol de la pel·lícula en anglès, que després cadascú tradueix a su libre albedrío i amb un mal gust impressionant: Una historia de Brooklyn en castellà, Les Berkman se séparent en francès. Impressionants Jeff Daniels i Laura Linney fent de Bill Murray i Julianne Moore, però amb més de credibilitat (aquests dos últims m'encanten, però últimament actuen amb el pilot automàtic).

Thursday, July 20, 2006

Charlotte


Feu clic aquí si voleu escoltar un avançament del disc que la meva icona sexual Charlotte Gainsbourg ha fet amb Air i Nigel Godrich (productor de Radiohead i Beck). Fa mooolt bona pinta. Surt el 28 d'agost.

Monday, July 17, 2006

Ocells


Què gran era Hitchcock. Ahir vaig tornar a veure Los pájaros després de molt de temps i no veieu l'odi que els he agafat a totes les aus (Paloma inclosa). Millor personatge: Mrs. Bundy, l'ornitòloga escèptica que entra en el bar després de l'atac als nens, una de les velles excèntriques que tant agradaven a Hitchcock i que tantes anàlisis de gènere han provocat.

- I think they were after the children to kill them, Mrs. Bundy!

- Birds have been on this planet, Miss Daniels, since Archaeopteryx, a hundred and forty million years ago. Doesn't it seem odd that they'd wait all that time to start a... war against humanity?

Friday, July 14, 2006

Paris je t'aime


"Dans ce moment-là, quelque chose de bizarre s'est passée. J'étais un peu heureuse et un peu triste, mais pas trop triste. C'était alors quand j'ai commencé a aimer Paris, et Paris a commencé a m'aimer"

Un capítol per a cada arrondissement de París. Alguns són tan bons que fan oblidar les transicions de postaleta. El millor, el d'Alexander Payne: una turista americana fent una redacció sobre el seu viatge a París. Però també estaria bé que algú fes una segona part titulada París, je te deteste on s'expliqui l'altra cara de la ciutat: el preu de la vida, el mal temps, l'agressivitat passiva i activa, la inseguretat, la falta d'espai vital, les caques de gos, etc.

Bon 14 juillet per a tots.

Monday, July 10, 2006

Juan Pablo Rebella R.I.P.


Es va suicidar dimecres passat. Però va deixar Whisky.

Sunday, July 09, 2006

El candidat charnego


"No em canviaré el DNI per ser candidat a la Generalitat"
José Montilla, Avui

L'estratègia del PSC d'escollir Montilla com a candidat, fins i tot sense obligar-lo a catalanitzar-se el nom, em va sorprendre molt al començament. "No guanyarà ni de conya", vam pensar tots. Amb els dies, no deixo de pensar que ha estat un moviment molt més intel·ligent del que em pensava. Per moltes raons. La primera és que posa contra les cordes els que van d'oberts per la vida i diuen que Catalunya és el més modern i "europeu" que hi ha a Espanya i que Barcelona com a ciutat és "super cosmopolita", però que en el fons preferirien tenir un president que no es digui José.

En un país on ser Manu Chao és lo más, però ser charnego és la peste, la candidatura de Montilla està obrint una reflexió sobre el que significa ser català que havia estat un autèntic tabú durant els últims 30 anys, no només en temps de pujolisme, sinó també (de forma molt decepcionant) durant la mini-legislatura del tripartit. Només per això, sense parlar de projectes polítics, ni de programes que de moment desconec, ni d'una vàlua que tothom predica però que de moment no m'ha demostrat gaire, ni de tenir encara cap intenció de votar-lo, la seva candidatura ja em sembla útil.

Wednesday, July 05, 2006

Descobriments d'Arles (3)


Harry Callahan, "Chicago"

El comentari: Menció especial a l'star system del món de la fotografia, on autèntics penjats són venerats com a semidéus. Aquí David Beckham, els actors de Hollywood i la gent guapa en general tenen poca cosa a fer com a sex symbols. El fotògraf més admirat, el que desperta xiuxiuejos per allà on passa de l'estil "És ell o no???", és un tio que es podria confondre amb un turista anglès cuarentón de tres al cuarto, amb tonalitat de pell acangrejada i vestit amb bermudes. El seu nom és Martin Parr.

Descobriments d'Arles (2)


Alessandra Sanguinetti, "Ofelias"

El comentari: M'ho estic passant tan bé que em quedo un dia més!!! No em digueu que faig ràbia i compartiu la meva felicitat.

Descobriments d'Arles (1)


Wang Qingsong, "Follow me"

El comentari: Per què aquest plan de vida (sol amb brisa mediterrània, fotos bones, música a les nits, gent simpàtica, no haver de fer res, no tenir la pressió d'escriure el mateix dia) no podrà durar tota la vida?