El candidat charnego

"No em canviaré el DNI per ser candidat a la Generalitat"
José Montilla, Avui

L'estratègia del PSC d'escollir Montilla com a candidat, fins i tot sense obligar-lo a catalanitzar-se el nom, em va sorprendre molt al començament. "No guanyarà ni de conya", vam pensar tots. Amb els dies, no deixo de pensar que ha estat un moviment molt més intel·ligent del que em pensava. Per moltes raons. La primera és que posa contra les cordes els que van d'oberts per la vida i diuen que Catalunya és el més modern i "europeu" que hi ha a Espanya i que Barcelona com a ciutat és "super cosmopolita", però que en el fons preferirien tenir un president que no es digui José.

En un país on ser Manu Chao és lo más, però ser charnego és la peste, la candidatura de Montilla està obrint una reflexió sobre el que significa ser català que havia estat un autèntic tabú durant els últims 30 anys, no només en temps de pujolisme, sinó també (de forma molt decepcionant) durant la mini-legislatura del tripartit. Només per això, sense parlar de projectes polítics, ni de programes que de moment desconec, ni d'una vàlua que tothom predica però que de moment no m'ha demostrat gaire, ni de tenir encara cap intenció de votar-lo, la seva candidatura ja em sembla útil.