On how time passes

Avui em pensava permetre una reflexió tòpica a matar sobre el pas del temps però finalment he decidit estalviar-me-la.
És només que se'm fa raro haver passat de ser un niñato a que se m'acabin els descomptes per estudiants sense que me n'hagi adonat. En quin moment ha passat tot i per què ha estat de cop? Per què no ho he vist venir? Com pot ser que faci dos anys menys una setmana que vaig arribar a París!?
El paciente presenta un cuadro clínico agudo con los siguientes diagnósticos:
I got up and went into the library to see how much I owed them.
The librarian said $32 even and you've owed it for eighteen years. I didn't deny anything. Because I don't understand how time passes. I have had those books. I have often thought of them. The library is only two blocks away.
Grace Paley, Wants
A la imatge, un bagel de salmó i formatge. Perquè no sé com il·lustrar el tema i perquè estan molt bons, ala.
2 Comments:
Mira, jo nó paro de pensar, Àlex, que estem en la millor època de la vida, continuem sortint (alguns més que altres), tenim més independència, no hem de donar tantes explicacions i som més experts... i encara sóm joves!!! Que ens treguin les reduccions per ser estudiants fa molta rabia, pq encara ens sentim joves i continuem tenint pocs quartos, pero no perquè s'ens acabi la joventut!!!
Estem a la flor de la vida!!!!
la fleur, la fleur du mal... a mi tb m'agrada el salmó i els bagels... però me'ls menjaria a NYC!Bé, intentaré dir-tho per telèfon...vinc a paris, mais plus que deux jours!à bient tòt... ja hi haurà temps per fer-nos junts els víctimes, recordem que jo sóc major d'edat que vós...
Post a Comment
<< Home