Saturday, July 21, 2007

On how time passes


Avui em pensava permetre una reflexió tòpica a matar sobre el pas del temps però finalment he decidit estalviar-me-la.
És només que se'm fa raro haver passat de ser un niñato a que se m'acabin els descomptes per estudiants sense que me n'hagi adonat. En quin moment ha passat tot i per què ha estat de cop? Per què no ho he vist venir? Com pot ser que faci dos anys menys una setmana que vaig arribar a París!?

El paciente presenta un cuadro clínico agudo con los siguientes diagnósticos:

  • Malestar generacional després de passar la barrera dels 25 i veure que ja et trobes en la cuesta abajo de la juventud?
  • Trastorn transitori derivat de la proximitat de dues dates a celebrar (els dos anys + els 27)?
  • Proxima expiració de la targeta 12-25 dels ferrocarrils francesos sense possibilitat de renovar-la per ser massa vell?
  • Record idealitzat del curs 2005-2006 i de l'edat que el va acompanyar?
  • Atac de tonteria crònica?


    I got up and went into the library to see how much I owed them.
    The librarian said $32 even and you've owed it for eighteen years. I didn't deny anything. Because I don't understand how time passes. I have had those books. I have often thought of them. The library is only two blocks away.

    Grace Paley, Wants


    A la imatge, un bagel de salmó i formatge. Perquè no sé com il·lustrar el tema i perquè estan molt bons, ala.
  • 2 Comments:

    Blogger Isis said...

    Mira, jo nó paro de pensar, Àlex, que estem en la millor època de la vida, continuem sortint (alguns més que altres), tenim més independència, no hem de donar tantes explicacions i som més experts... i encara sóm joves!!! Que ens treguin les reduccions per ser estudiants fa molta rabia, pq encara ens sentim joves i continuem tenint pocs quartos, pero no perquè s'ens acabi la joventut!!!
    Estem a la flor de la vida!!!!

    29/7/07 23:30  
    Anonymous Anonymous said...

    la fleur, la fleur du mal... a mi tb m'agrada el salmó i els bagels... però me'ls menjaria a NYC!Bé, intentaré dir-tho per telèfon...vinc a paris, mais plus que deux jours!à bient tòt... ja hi haurà temps per fer-nos junts els víctimes, recordem que jo sóc major d'edat que vós...

    20/8/07 21:46  

    Post a Comment

    << Home