I ♥ Amy Winehouse
Gran descobriment clicant aquí.
Sembla la Tata Fine sota els efectes d'un cocktail de drogues però té cançons molt guais d'aquelles que alegren el dia.
Per cert, atenció a la nova mini-secció a la barra de la dreta on el meu narcissisme es veu definitivament completat: ara fins i tot us puc comunicar quins discos escolto i quin llibre llegeixo!
5 Comments:
ei xato, apart del banner (tb narcisista) no he vist ni disc ni llibre ni na de naaa (enajenaaaa)
Hola guapet. Avui un dia ben gris...molt, molt gris. Ja t'explicaré.
Molt xula la idea de la barra lateral! Me la puc copiar? No compromise, si vols l'exclusivitat, ho entenc. JO, ho entenc...
De que va el llibre? Està traduït al castellà?
Gulit: Gradua't les ulleres.
Pal 1: Ja m'explicaràs.
Pal 2: Te la pots copiar si estàs disposada a aguantar et recordi la resta de la teva vida que ets una farsant... ;)
O si poses que tinc el copyright...
(no, de fet jo també m'ho he copiat)
Pal 3: Ho acabo de buscar i el llibre està traduït al castellà sota l'horrible títol "Un café lejos de aquí" i per una editorial que treu edicions lletges, lletges de debò, que es diu Tropismos.
Són contes sobre "afroamericans" (visca la correcció política) als EUA avui en dia, però mola molt l'humor. En el primer conte un grup de nenes negres que estan de colònies preparen la revenja contra unes nenes blanques que suposadament les han insultat en plan racista... Després descobreixen que les seves "rivals" són "discapacitades mentals". És humor negre al 100% però jo m'estic tronxant.
Post a Comment
<< Home