Post partum
6 de maig, 20 hores.
En una data tan senyalada com avui, prefereixo recordar aquesta escena.
Impossible treure's del cap algunes imatges.
Crec que, com esperava, estic entrant en la depressió post-parto.
"Le plus beau son après le silence"
2 Comments:
El part pot haver-se acabat. D'acord, la intensitat serà menor que en el periode d'eleccions. Ara bé, el futur immediat de França passarà per la conflictivitat social. Si el Thatcher a la francesa toca massa coses o continua amb la seva deriva dialèctica provocadora es toparà continuament amb l'oposició de sindicalistes, banlieusards, "soisantehuitards" i tota la patuleia de gauchistes empedernits...
Des de la llunyania, sembla que als socialistes han quedat molt tocats després de la derrota de Segolène (em reitero durant la campanya Sego va ser incapaç d'imposar una agenda política socialdemòcrata [i no em parlis dels comitès de representació de la ciutadania pk una cosa és la democràcia participativa (valor republicà) i l'altra la recerca de l'equitat). Tan tocats han quedat que les rates comencen a abandonar el vaixell (Lo del Bernard Kouchner i els altres sociates al govern de Sarko no té perdó).
El pitjor: les eleccions legislatives a la la volta de la cantonada així que no et queixis que tens feineta...
Això és el que he estat escrivint els últims dies, que l'obertura simbòlica i aquests nous aires divins que es gasta hauran d'anar acompanyats d'una moderació en les formes i d'una molt bona mà a l'hora de negociar amb els agents socials, si no vol que sigui la guerra civil permanent...
el ps està fatal, sí. però lo del kouchner no em sembla molt representatiu "d'abandonar el vaixell". crec que és un tio al final de la seva carrera (67 anys) que aspira a tenir primeres responsabilitats i que sap que no li queden molts anys de carrera i que és difícil que les tingui amb un govern del ps. i en aquest sentit, s'ha deixat utilitzar per sarkozy.
i això de l'agenda socialdemòcrata... en fi. sembla que utilitzar la paraula socialdemocràcia sigui sinònim de guanyar unes eleccions. jo no ho crec. crec sincerament que la royal (amb tots els seus defectes, que són molts) ho ha fet molt millor que qualsevol altre i ha aconseguit un resultat superior al que hagués aconseguit qualsevol altre. la idealització de l'strauss-kahn em sembla molt fàcil "a toro pasado", però caldria veure si hauria generat el mateix fervor que la ségolène fora de parís. jo estic segur de que no i que hauria tingut els mateixos problemes amb el partit, o més.
això sí, entre les dues voltes la ségolène va tenir un parell de cagades espectaculars (tipu oferir ministeris als centristes o la seva actuació en el debat, que no crec que la beneficiés gens ni mica). si no, el resultat hauria estat molt més ajustat que 47 vs 53. com a mínim això semblava just abans del debat, tot i que avui ja no en parli ningú i sembli que sarkozy és lo más (els mateixos editorialistes que l'insultaven ara el consideren un sex symbol: lo que hay que ver).
i no et parlo dels comitès de representació perquè sé perfectament que no formen part de la socialdemocràcia... a veure si al final et creuràs que cal estudiar 4 anys de polítiques per saber-ho! ;)
Post a Comment
<< Home