Baul de los recuerdos

Aquest matí m'he llevat, ben aviat comme il faut, i he tingut la idea de recuperar un disc vell del meu baúl de los recuerdos en forma de funda-de-CDs-que-em-vaig-emportar-de-Barcelona-a-l'hora-de-l'exili-pensant-que-no-podria-sobreviure-sense-ells. Finalment, han acabat criant pols, relegats a l'oblit per culpa del meu pijerío efervescent. Qui m'hagués dit fa dos anys que acabaria sucumbint a l'Ipod? De tant en tant encara els dono un cop d'ull com qui mira fotos de quan era petit, amb aquella mena de barreja de nostàlgia i vergonya que t'agafa quan descobreixes que sí, que tu també vas portar chandals amb rodilleras.

En fin, que avui he decidit treure'n un a passejar i ha resultat que no estava caducat i que encara tenia efecte! De cop m'he recordat que va sonar en una d'aquelles festes indies-populars d'Infantes, dos conceptes que haurien de ser antagònics, però recordem que el miracle es va produir dos anys consecutius.

Endevineu quin és? La solució, aquí.

PS. Que alguna ànima caritativa em regali aquesta samarreta tan chula de la foto, vaaaaa.
Penseu que el meu aniversari és la setmana que ve.
Bueno, vale. És mentida.