Zodiac

Bravo David Fincher, per aquesta peli de la que m'esperava molt menys! Feia temps que no veia un thriller tan ben fet i tan sobri, sobretot quan el tema donava per molts excessos i pel sensacionalisme que veiem sempre...

Reconec que m'encanten les pelis amb periodistes a l'estil Todos los hombres del presidente, potser perquè retraten la professió amb un glamour que en realitat no té. A part, els jocs amb la llum, la banda sonora, el guió, el ritme (marcat per uns salts en el temps que al començament agobien però que acaben tenint sentit), l'esteticisme en la seva justa mesura: tot és perfecte. Només remarco algunes coses dels actors, que podrien haver estat més ben triats:

1. Jake Gyllenhaal o com s'escrigui serà molt guapo pero es tan expresivo como una lechuga. Se li perdona per ser ell però demanem públicament que deixi de repetir les mateixes cares de osito de peluche.

2. Robert Downey Jr comença a carregar una miqueta fent papers excèntrics o d'alcohòlic perdut o totes dues coses alhora. Sincerament, me'l crec més quan fa de novio d'Ally McBeal tot i la seva biografia.

3. Grande el meu admirat doctor Green de Urgencias, que estava injustament desaparegut. Llàstima que el seu personatge sigui definit pel seu interès pel sushi, un d'aquests recursos que el cine americà utilitza per donar informació sobre els secundaris que em posen NEGRE. Per sort és una excepció en aquesta peli: en tots els altres casos han evitat fer el mateix.

Bueno, en resum, que m'ha encantat contra pronòstic, tot i que reconec que vaig tornar a casa una mica cagat.

Pròxima pseudocrítica: Les chansons d'amour.