Les chansons d'amour

Una minipseudocrítica de la peli de moda a París:

Em va agradar perquè està rodada al costat de casa meva i hi ha mil coses amb les que t'identifiques si vius aquí, també de la història. Si no, potser l'hauria odiat, tot i que les cançons són maques. De totes formes l'anterior del mateix director, Dans Paris, li dóna mil voltes. Destaco Chiara Mastroianni (el engendro humano que va sortir d'un polvo entre el sobrevalorat Marcello i la gèlida Catherine Deneuve) que fins ara sempre m'havia semblat una aprofitada que estava a les pelis més per ser "filla de" que per mèrits propis. Canvio d'opinió: és grande grande i a sobre canta super bé.

Canteu una estoneta ici.