Keep on calling me names

When the pawn de Fiona Apple. Típic disc que escoltes dos cops i després no tornes a posar mai més. En aquell moment (buff, fa sis anys!?) em va semblar una altra Alanis Morissette barrejada amb l'odiosa Tori Amos i vaig pensar que ja se m'havia passat l'edat d'escoltar tonteries. A part semblava la típica tia histèrica i maniaco-depressiva que devia amargar la vida al pobre Paul Thomas Anderson, que després de la canya que li devia donar va decidir anar-se'n a viure amb l'actriu d'un programa còmic de la tele americana. Es devia enamorar per contrast.

Però bueno, ara crec que eren tot males primeres impressions i una mica de misogínia. Per sort la meva companya de pis tenia el disc abandonat en un racó i l'altre dia el vam posar i des d'aleshores ens hem viciat i fins i tot ha aconseguit "agermanar-nos". O sigui que doneu-li una oportunitat!

So keep on calling me names, keep on, keep on
And I'll keep kicking the crap till it's gone
If you keep on killing, you could get me to settle
And as soon as I settle, I bet I'll be able to move on

Fiona Apple, "The way things are"