Long distance call

Sobre Phoenix:

"Una anàlisi ràpida de les lletres, tan bàsiques i poc pretensioses que provocaran vergonya aliena entre els més cínics, apunten a històries d'amor permanentment aplaçades, sotmeses a tot tipus de decalatges espacials i sentimentals. La veu metalitzada del cantant Thomas Mars, menys lacònic que de costum, li prega a un personatge femení amb una preocupant tendència a l'escapisme que aparegui d'una vegada i que no marxi al cap de cinc minuts. Mentrestant, ell va desestimant les històries sentimentals menors amb què s'anirà trobant. Potser perquè ja sap que no el satisfaran, o potser perquè li ha acabat trobant el gust a aquest estat d'espera permanent"