Memòria històrica

Impresentable l'actitud del PP en la negociació de la llei de la memòria històrica, per no parlar de la d'Esquerra Republicana, que també ha votat en contra per raons completament partidistes.

Ángel Acebes ha dit que la llei culmina una legislatura "dedicada a dividir los españoles en vez de unirlos". Jaime Mayor Oreja s'ha negat a condemnar el franquisme "porque muchas familias lo vivieron con normalidad". Sens dubte, una excusa magistral. El PP segueix utilitzant el pacte de silenci de la transició per no obrir la caixa de Pandora, fent veure que si ignora el problema s'acabarà solucionant tot sol.

Quan llegeixo coses així em queda clar que portem a sobre un retràs democràtic de gairebé un segle. A França la gent flipa que encara hi hagi gent que es negui a condemnar el franquisme i a eliminar els símbols de la dictadura que queden als carrers. Hi ha temes on caldria un cert consens nacional i una certa dignitat general, que a Espanya sol brillar per la seva absència, molt més que a altres països i molt més del que ens pensem.

Per il·lustrar aquest tema, en el que porto pensant uns quants dies, una foto del gran Santiago Carrillo (que per cert sempre m'ha recordat molt al meu avi, físicament i pel costat abuelo cebolletas).