Serà ella
"Per què cal ser trist, lleig i avorrit per dedicar-se a la política?", va dir Ségolène Royal a la revista Time. Amb un llenguatge de carrer, sense cap tic propi d'un home providencial, ha aconseguit situar-se gairebé al mateix nivell que els ciutadans, amb un punt de frivolitat que de vegades ha impedit veure un corpus ideològic més sòlid del que es diu.
"La meva opinió és la dels francesos", va arribar a dir quan li van preguntar si volia que Turquia entrés a la UE. Es va considerar un senyal de populisme i una relliscada. Els polítics han d'imposar opinions al poble i mai al revés, li van recordar amb paternalisme. Però en la campanya de Royal no hi ha hagut improvisació: tot ha estat mesurat al mil·límetre per buscar l'empatia amb els ciutadans, des dels insistents eslògans fins a l'aprofitament de la seva imatge, marcada per un cert glamour provincià. La "democràcia participativa" que pregona consistirà a donar-los accés a la presa de decisions a través d'iniciatives pioneres en un país d'institucions oxidades: els jurats populars per avaluar l'acció política i el sindicalisme de masses a través d'una afiliació semiobligatòria.
4 Comments:
Ho sento.. A mi aquesta dona em fa molt mala pinta.
Pot ser molt interessant el tema aquest de la sindicalització semiobligatòria en un pais com França on la sindicalització està sota mínims. Seria una manera de portar a terme polítiques de concertació social. De fet, en aquesta direcció va el tema dels jurats d'evaluació dels polítics. Però qui els evaluarà? Qui tindrà temps per anar-hi? Quatre jubilats de la CGT i 3 senyoretes de la rue de Rivoli... Quin poder tindran? Posaré un exemple, a Barcelona s'ha intentat aplicar reunions participatives i han estat un autèntic fracàs.
Si realment vol que aquestes polítiques siguin efectives i no meres expressions populistes les ha de fer viables (temps lliure per anar-hi, formació política als ciutadans republicans que hi vagin...). L'estat francès està per pagar aquestes coses?
Jo només em quedaré amb una dada. Des del diari britànic The Economist es plantejava una solució dolorosa per França amb una portada brillant: una Margaret Thatcher sobre una bandera francesa.
Serà Segolène la Thatcher francesa?
JOSPIN FOREVER, HOLLANDE KK
PS: de l'equip de Segolène em quedo amb Arnaud Montebourg...
Hmmm. A mi em sembla una moda una mica snob criticar-la i els arguments de que "no té programa" ja estan una mica gastats. Servien fa uns mesos però no ara, quan tot el debat de les primàries ha girat entorn a les seves propostes.
Dit això, ella no em sembla cap geni. La política de seguretat i la defensa dels valors tradicionals no m'agraden, com a oradora deixa bastant que desitjar i em carreguen bastant els seus eslògans repetitius. Però és algú que planteja solucions interessants i pragmàtiques en un país massa donat a la retòrica.
O sigui, el que dius és que et fa mala pinta perquè no ha quantificat les propostes que fa ni ha dit com s'organitzarien? Crec que encara estem en una fase molt prematura per fer-ho, no? I no crec que aquí hi estiguin interessats quatre jubilats de la CGT. Ja saps que a França la gent té una cultura política enorme i el que veig pel carrer quan faig algun reportatge és que la gent es mor de ganes que algú s'interessi pel que pensa.
D'altra banda, votar Royal també serà votar Montebourg i la resta de renovadors. Ell mateix em va dir que si li dóna suport és perquè han arribat a un acord sobre la renovació de les institucions en cas de victòria. Potser no funciona, però s'ha d'intentar. I no crec que Jospin hagués acceptat fer res semblant.
La diferència entre un polític d'esquerres i un polític populista és que el populista pot plantejar mesures que poden semblar molt interessants a la ciutadania sense dónar els arguments com fer-ho. El polític d'esquerres ha de mostrar més pistes, ha de tenir un programa polític que desvetlli solucions.
Les solucions de Segolène són encara interrogants més quan el que es destil·la a Europa són polítiques ortodoxes (liberals) de transformació i de reformes estructurals davant de la globalització.
Si ella fos una política d'esquerres de debó invertiria en buscar solucions originals com les 35 h de Jospin (tot i que no funcionessin).
Si vols que et digui de les dues propostes que cites de Segolène em quedo amb el tema de la sindicalització. França té un greu problema de sindicalització i de manca de concertació social (pacte Patronal-Sindicats-Estat). És en aquesta direcció on ha de treballar. Un altre dels temes essencials és augmentar el nombre d'hores treballades pels francesos. Si aconsegueix millorar aquest aspecte millorarà la productivitat del país i salvarà
bona part de l'estat del benestar i els subsidis que reben...
Sinó, la solució passarà per la retallada a la Thatcher. I quan els francesos vegin que la Segolène retalla percebran que els ha mentit. En definitiva, que és una populista. Tot depèn d'ella...
De moment a mi l'únic que em convenç de la seva candidatura és la inclusió de Montebourg com a renovador de la política francesa i deconstructor de l'Enarquia.
Perdona que no te l'hagi publicat fins ara, he tingut feina. Que consti que m'encanten aquests debats, em recorden molt a les nostres converses a l'època Valmy. Ok, al grano...;)
Bueno, la teva definició de polític populista suposa que tots els polítics ho són. Mai he vist que als programes electorals es donin tants detalls com tu demanes. Ella ha fet una proposta i ha explicat per què serviria. El costat organitzatiu no m'importa deixar-lo per més endavant, sempre i quan es comprometi a portar a la pràctica el que ha proposat.
En general el que em molesta dels crítics anti-Ségolène és que sembla que perquè la dona tingui bona imatge se l'hagi de considerar una inepta de forma automàtica. Com si tot el que fos popular fos directament una merda. Tu mateix dius que et fa molt mala pinta, però després li dónes la raó en algunes coses.
A mi em sembla que el que proposa és un punt intermig entre dues opcions radicals. Entre seguir tenint fe cega en un Estat jacobí que controlen les mateixes elits que fa 40 anys (Chirac era secretari d'estat al 1967!!!) i en un model social que ha deixat de funcionar i que aplica com li convé els principis de 1789, o bé fer de Thatcher a través d'una retallada enorme i d'un gir liberal.
Proposa reactivar l'economia a partir d'un gran pacte social on els sindicats tinguin molta més força gràcies a l'afiliació semiobligatòria (que tu mateix dius que és important) i on els ciutadans es vegin representats a partir de mesures simbòliques com els jurats ciutadans. No et semblen prou originals en un país com França??? Segurament no funcionaran (com no van funcionar les 35 hores de Jospin), però com tu també dius cal intentar portar-les a la pràctica.
El que ha dit Ségolène ve a ser el mateix que el que diu Montebourg als seus llibres... Perquè posi per a les revistes del cor no ens la podem prendre seriosament?
(Bueno, sembla que jo sigui ultra-fan i tampoc és això, però em molesten els snobs francesos que la critiquen sense cap fons)
Post a Comment
<< Home