Terror en el hipermercado

La matinada del 10 de febrer del 2005 Ikea va obrir un dels seus magatzems a la localitat d'Edmonton, al nord de Londres, després d'haver difós una campanya publicitària que prometia ofertes especials als primers clients. La seguretat del local no estava preparada per rebre els prop de 6.000 clients que, durant les hores prèvies a la inauguració, es van anar amuntegant a les portes, en un preludi de l'aldarull que es produiria minuts més tard. El magatzem només va poder romandre obert durant 30 escassos minuts. Més tard, els analistes van concloure que la promesa de preus barats en una zona socialment desafavorida estava condemnada a generar un desastre. Personalment, sempre m'ha fet la impressió que Ikea és un dels llocs més carregats de violència del nostre entorn immediat. Ho vaig poder comprovar una vegada en què, a l'últim tram del recorregut, a) una jove parella em va tallar (educadament) el pas cap a l'últim model que quedava d'una taula que desitjava comprar, b) em va cridar l'atenció una noia sola i fràgil que aconseguia carregar dues caixes immenses sobre el carro sense ajut de ningú, i c) un petit problema tècnic a la caixa va generar gairebé un espontani escamot de linxament dirigit a l'empleat.

L'incident d'Edmonton és un els fets reals que han servit d'inspiració a J.G. Ballard per a la seva última novel·la, Kingdom Come, apareguda fa pocs mesos a Anglaterra. L'obra parla del consumisme com una de les noves formes evolutives del feixisme. Novament, Ballard confirma la seva alçada com a disseccionador del present: comprar és, ara mateix, exercitar una violència socialment acceptada.

Jordi Costa, Avui