Dancing about architecture

My architect és un documental sobre l'arquitecte Louis Kahn, mort en estranyes circumstàncies en una estació de tren de Nova York als anys 70. Acabava de construir el Parlament de Bangladesh, una obra mestra de l'arquitectura del segle XX, i tenia previst reconstruir la gran sinagoga de Jerusalem, un projecte que es va perdre. Però també tenia un costat ocult: tres famílies paral·leles, dues de les quals mai no va reconèixer públicament.

El seu fill bastard Nathaniel intenta descobrir qui va ser el seu pare a través d'aquest documental, exemplar en l'ús de les imatges d'arxiu, la forma de fer les entrevistes, la fotografia, l'estructura, l'equilibri i el ritme. Només se li pot retreure un final on s'explica i fins i tot es justifica l'absència del pare pel seu talent artístic. Una concessió, perquè acabar la investigació amb més preguntes de les que tenia al començament hagués estat molt poc reconfortant, sobretot per a l'espectador. Així, l'argument final és una espècie de "tenía tanto amor que dar a toda la humanidad que se olvidó de dárselo a sus hijos". Com si ser un geni justifiqués ser un autèntic fill de puta a nivell personal: una aberració.

A la llista de millors documentals dels últims anys amb:
Capturing the Friedmans
Spellbound
Inside Deep Throat
El cielo gira