Wednesday, May 03, 2006

Coppola a Versalles



"No sóc el tipus de noia que es passa tota la tarda mirant per la finestra amb un aire trist"

Sofia Coppola a Les Inrockuptibles


Què haurà fet amb la biografia de Maria Antonieta? Serà Lost in translation versió Versalles? Seran Las vírgenes suicidas del segle XVIII? Serà només una decepció?

Resposta: el 24 de maig.

A la banda sonora, New Order, The Cure, The Strokes, Air i Phoenix (!).
A l'armari de la reina, unes bambes Converse (!!!).

Pal, aguanta't les ganes d'insultar-la :)

3 Comments:

Blogger pal said...

Per una vegada - i sense que serveixi de precedent - seré cautelosa i em reservaré els insults...fins que vegi la peli. Això si l'arribo a veure...És que només la foto que has publicat ja em demostra per on aniràn els "tiros"...pedanteria moderna que generarà comentaris del tipus "a través de una estética dieciochesca expresa la superficialidad y el vacío de la posmodernidad; Coppola nos vuelve a hablar del vacío existencial pero ahora desde el pasado...". Perquè no començarà a parlar d'alguna cosa aquesta noia? Aix, em sembla que al final si que l'he insultat una mica...

4/5/06 17:39  
Blogger a said...

Sabia que no et podries aguantar... :)

Estic d'acord amb que la foto ja dóna molta informació (per això la vaig triar). Però no entenc perquè a tanta gent li molesta que la tia sigui una esteta i no ho amagui. Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra... I bueno, per mi queda totalment redimida a través de diàlegs com "ya pasé la etapa de hacerme fotos de los pies".

A part, està clar que la tia no és Nietzsche, però parlar del buit existencial no em sembla que sigui el mateix que no parlar de res. Per molt que hi hagi alguna cosa que faci ràbia, reconec que m'agrada bastant.

5/5/06 11:10  
Blogger pal said...

Esperaré a veure la peli per això que vaig a dir. Per ara, només m'ha parlat del buit existencial a través del no-res. Potser aquest cop canvia...però per ara no sento que expliqui gaire cosa a les seves pelis. M'encanta l'estètica que fa servir i el fet que sigui esteta no el retrec: el que retrec és el discurs buit. I crec que parlar del buit existencial no vol dir no dir res, però per mi, ella no parla de res...no sé si s'ha entés res, quin comentari més enrebassat! en conclusió, que em semblen video-clips de 2 hores. A veure si aquest cop no em dóna aquesta sensació.

5/5/06 11:15  

Post a Comment

<< Home