Sunday, December 09, 2007

My Blueberry Nights


Una gran decepció, que demostra que Wong Kar Wai potser està sobrevalorat. Aquesta és la seva primera peli en anglès i ens permet veure què passa quan treiem tot l'envoltori a les seves pelis, tot el paper de regal, tot l'exotisme de l'escenari i els actors asiàtics i els diàlegs minimalistes que en el fons no entenem, i la portem a un terreny que ens resulta més familiar. El resultat és que està completament buida i que no cola. Ingredients:

- Diàlegs estúpids, estereotips purs i durs, que no aconsegueixen emocionar ni una sola vegada (o potser una, sent molt generosos).

- Una realització plana i videoclipera que s'escuda en la fotografia perquè sembli que el que s'està explicant és molt molt trascendent.

- Actors que no saben què fer amb els seus personatges. Jude Law, espantós, torna a fer de Jude Law però aquest cop amb un fort accent de Mancheeestaaaah. M'agradava molt més quan era menys perfecte, la veritat. Avui sóc incapaç de creure-me'l en cap personatge. Un horror. Norah Jones fa alguns esforços, però no els suficients. Casi millor que segueixi amb la música.

- Natalie Portman és sens dubte la millor, però el seu personatge i la seva horrorosa caracterització són tan ridículs que no pot fer gran cosa.

- Cat Power dóna una lliçó d'interpretació a totes les estrelles de l'univers amb una aparició de només tres minuts que acaba sent el millor moment de la peli.

En canvi, entre les pelis de la pròxima temporada que no us heu de perdre hi ha I'M NOT THERE i AL OTRO LADO. Próximamente en sus pantallas.